Volando por el congost de Collegats

Esta ilustración me ha recordado que, ver la vida desde más arriba, como a vista de pájaro, me proporciona una sensación de ligereza y poder, la misma que me transmitían aquellos halcones que nos rondaban bien alto en Gambia.
Ligereza, porque relativizo.
Poder, porque me concentro en lo realmente esencial, porque fijo la vista en lo que me apasiona, en lo que me reune conmigo, para quizá volar de verdad. Voy a pintar más!

4 comentarios:

Cirerot dijo...

"...en Felip de nit veu visions,
les cadires semblen lleons...
Hostessa, l'estimo amb tot el meu cor, enfilem-nos fins al cel com dos ocells"
Fer quelcom que realment et motiva, allò que t'absorbeix i et fa sentir viu, sens dubte ajuda a mirar algunes coses des de la distància adequada. Et fa adonar d'allò que realment és important i dóna a tot el pes just que ha de tenir: m'alegro que tinguis GANES de pintar. Ja ho saps, fes-te un bon tè i fica't a l'estudi, fes dansar els colors!!!
Saps, els personatges d'aquest dibuix em son molt però que moooolt familiars ;)

Nívola dijo...

Sí sí, se semblem mooolt..., però fins el teu comentari no ho havia pensat. El subconscient és transparent, ara se que nosaltres, els personatges, la fada i el soldat fa temps que viatgen junts.

... i en Felip ja està preparat per volar!

Anónimo dijo...

Me ha impresinado la ilustración.Viajar juntos, compenetrados, creciendo... ¡Qué envidia!

CAMILA ZACCARELLI dijo...

que bonito viajar por unos segundos por tu mundo, dejarme llevar por el vielto fresco de tus colores y tu poesía...estas llena de olores y fragancias, de sensaciones de antaño q habia olvidado...q suerte la mía sorprenderme de pronto aqui dentro , disfrutando tanto lo nuevo q despierta en mi...gracias desde Chile